UNITAT 1: L’ACTIVITAT ECONÒMICA
ÍNDEX:
Necessitats humanes i béns econòmics.
1.1 L’economia.
1.2 Els béns econòmics.
1.3 La producció de béns al llarg de la historia.
Els factors de producció i els factors econòmics.
2.1 Els factors de producció.
2.2 Els sectors econòmics.
Els agents i el món laboral.
3.1 Els agents econòmics.
3.2 El món laboral.
3.3 El problema de l’atur.
3.4 Els sector públic.
Sistemes econòmics.
4.1 L'economia de mercat.
4.2 L’economia centralitzada.
4.3 El sistema mixt.
Indicadors econòmics i socials.
5.1 Els indicadors econòmics.
5.2 Els indicadors socials.
Necessitats humanes i béns econòmics.
1.1 L’economia
L’economia és una ciència social, que es dedica a estudiar a com els éssers humans cooperen a l’hora de produir i intercanviar béns i beneficis per a les seves necessitats.
1.2 Els béns econòmics
Hi ha béns lliures que son il·limitats o molt abundants, com el sol i l’aire i que no tenen una necessitat estrictament econòmica.
També hi han béns econòmics, que son escasos i tenen un valor de mercat (un preu).
Per obtenir aquests béns l’activitat econòmica preveu tres etapes:
-Producció: fase inicial de l’activitat que combina diversos factors, com recursos naturals, capital, treball… per obtenir béns o serveis requerits.
-Distribució: fase per fer arribar els béns produïts als consumidors.
-Consum: les persones consumeixen els béns o utilitzen els serveis per a les seves necessitats.
CLASSIFICACIÓ DELS BÉNS ECONÒMICS:
De consum: satisfan directament al consumidor.
Capital: serveixen per produir altres béns.
Complementaris: necessaris per satisfer una mateixa demanda.
Substitutius: competeixen per satisfer una demanda.
Públics: són de l’administració i están per als ciutadans.
Privats: pertanyen a persones concretes.
Duradors: poden ser reutilitzats.
No duradors: només s'utilitzen una vegada.
1.3 La producció de béns al llarg de la historia
Els humans del paleolític vivien del que la natura lis proporcionava. Les seves principals activitats eren la caça, la pesca i recol·lecció de fruits. Els seus estris de treball eren molt senzills, eren de pedra, d’ossos i fusta.
Fa 1000 anyss va començar la revolució neolítica i es van desenvolupar l’agricultura i la ramaderia, activitats econòmiques, van aparèixer els artesans. I poc a poc els humans van anar millorant les tècniques de producció fins obtenir excedents.
La segona revolució econòmica va ser al segle XVIII, quan va tenir lloc la Revolució Industrial. La industrialització es va caracteritzar per l’ús a gran escala de noves fonts d’energia i de màquines. A més de canviar la producció, l’organització de treball i el model de societat amb l’aparició del proletari també van canviar molt.
Els factors de producció i els sectors econòmic
2.1 Els factors de producció
Per produir béns i serveis es necessiten els factors de producció:
-Recursos naturals: Són necessàries les matèries de la natura (minerals, els boscos, aigua, la terra…) hi ha dos tipus de recursos naturals; els renovables i els no renovables.
-El treball: És el motor fonamental de l’economia, perquè no es pot entendre la producció de béns sense el treball humà. La majoria de població treballa per compte d’altri (per a empreses o per al sector públic), també hi ha treballadors autònoms que treballen per compte propi.
-El capital: És un factor constituït per immobles (fàbriques, tallers…), per les màquines, eines i pels diners que es necessiten per invertir o fer pagaments.
-El capital físic: Són els elements materials (edificis, maquinària i eines)
-El capital humà: És la qualificació, els coneixements, la formació i l’experiència dels treballadors que intervenen al procés productiu.
-El capital financier: Són els diners que es disposa per tenir el capital físic, financiar el manteniment i la renovació, fer els pagaments dels impostos i els salaris dels treballadors.
2.2 Els sectors econòmics
La població activa té tres grans sectors econòmics:
-Sector primari: són totes les activitats econòmiques relacionades amb l’extracció de béns i recursos del medi físic (agricultura, ramaderia, explotació forestal, pesca i mineria)
-Sector secundari: activitats econòmiques dedicades a la transformació de primeres matèries en productes manufacturats. Comprèn la indústria de l’artesania, producció d’energia i la construcció.
-Sector terciari: són totes les activitats econòmiques relacionades amb serveis i activitats diverses com el comerç, transports, sanitat, ensenyament, administració pública, etc. Aquestes activitats no produeixen béns o objectes visibles, sinó serveis per a persones o empreses.
Els agents econòmics i el món laboral
3.1 Els agents econòmics
Duen a terme activitats econòmiques que consisteixen en la producció, distribució i consum, aquest són els tipus:
-Les famílies: poden estar formades per una o més persones que utilitzen els recursos econòmics dels seus salaris i rendes per comprar béns i serveis.
-Les empreses: agents de producció i distribució de béns i serveis, ja siguen privades o públiques. Les empreses privades tenen dos tipus:
-Empresa individual: el propietari de l’empresa es una sola persona, que controla i rep els beneficis
-Empresa col·lectiva: l’empresa té un grup de socis que comparteixen la propietat del capital invertit.
-L’estat. El sector públic: algunes empreses depenen de l’Estat o d’organismes públics. Aquestes empreses es dediquen a serveis bàsics o sectors d’energia i comunicacions. Aquestes empreses es financen mitjançant impostos que paguen famílies i empreses privades.
3.3 El problema de l’atur
A tots els països hi han problemes de pèrdua i trobar feina. L’atur afecta molt a col·lectius com els persones sense experiència laboral, dones i persones més grans de 45 anys.
Es mesura mitjançant la taxa d’atur, que e s el percentatge de pobaació activa que no treballa.
3.4 El sector públic
Les funcions de sector públic són molt importants:
-Estableix la normativa, que regula la totalitat de l’activitat econòmica, pública o privada.
-Presta serveis públics (sanitat, ensenyament, administració, neteja…)
-Promou l’activitat econòmica amb la construcció d’infraestructures i equipaments.
-Atorga subvencions i crèdits per incentivar l’activitat econòmica al sector privat.
-Consumidor de gran quantitat de béns i serveis de sector privat.
Sistemes econòmics
És el conjunt de mecanismes que controlen la producció de béns i serveis que satisfan necessitats bàsiques de la societat. Al món hi han dos grans models econòmics; el capitalista (economia de mercat), i el socialista (economia centralitzada)
4.1 L’economia de mercat
El sistema capitalista es el sistema mes estés actualment. Té aquestes característiques:
-Propietat privada dels mitjans de producció.
-L'Estat té una intervenció nul-la o molt limitada en els afers econòmics.
-Les lleis de l'oferta i la demanda regulen la producció i els preus.
-L' obtenció del màxim benefici és l'objectiu bàsic de tota activitat econòmica.
4.2 L’economia centralitzada
El model socialista va ser un sistema molt estés a partir del final
de la Segona Guerra Mundial. Avui dia, aquest model està en crisi i molts països socialistes han fet una economia de mercat.
Aquest sistema té característiques:
-L'Estat és el propietari de tots els mitjans de producció.
-La propietat privada és molt reduïda
-L'Estat dirigeix les activitats econòmiques i decideix que es produeix i en quina quantitat.
4.3 El sistema mixt
El sistema capitalista canvia entre uns països i uns altres en funció del nivell d'intervenció de l'Estat en l'economia.
Als països capitalistes, l'Estat té un important paper econòmic, garanteix la propietat privada, gestiona empreses públiques i regula el funcionament del mercat i la política laboral i social.
Indicadors econòmics i socials
5.1 Els indicadors econòmics
Faciliten informació sobre la situació actual i les perspectives de
futur del' economía d'un país:
-Producte interior brut (PIB): correspon al valor de béns i serveis produïts durant un any en un país.
-Producte nacional brut (PNB: correspon al valor de béns i serveis produïts per un país (PIB), del qual s'ha restat la part pels estrangers al país i s'hi ha su-
mat la part generada pels ciutadans del país a l'estranger.
-Índex de preus del consum (IPC): valoren els preus d'un conjunt de productes per saber com evoluciona el cost de la vida.
-Inflació: augment dels preus de productes.
-Dèficit públic: l’excés de la despesa d’un Estat per damunt dels ingressos.
-Deute públic: conjunt de deutes que l’Estat manté amb particulars o altres estats.
5.2 Els indicadors socials
És una sèrie de dades que ens permeten mesurar aquells aspectes que tenen una incidència directa sobre la població, i que reflecteixen situacions reals de riquesa o pobresa d'un país. Se centren tant en aspectes demogràfics com educatius, sanitaris, mediambientals, socials, mortalitat infantil, esperança de vida, l'índex d'escolarització, la taxa d'alfabetització… Alguns índexs agrupen diverses variables, com és el cas de l'índex de desenvolupament humà (IDH).
No hay comentarios:
Publicar un comentario